domingo, 21 de febrero de 2010

Sobre una pel·lícula de família.


Tres dies amb la família és una pel·lícula plena de mirades que expressen. Les miradas d'una actriu que defuig els tòpics de glamur i bellesa que busquen tantes altres. Una actriu que està una mica rodoneta, però que sap mirar amb tanta intensitat amb els seu ulls blaus, tristos, que atrau immediatament la nostra mirada i ens fa mirar-la, compartir amb ella. Sentir el que ella sent.
Tres dies amb la família és una pel·lícula propera al cine de Recha, al cine francès: una pel·lícula de famílies que s'estimen, però que amaguen secrets, que guarden les aparences, que no volen dir, per vergonya, per no ferir, perquè no toca dir segons quines coses.
És, per tant, una pel·lícula que parla de tots nosaltres, de les nostres famílies, sense melodrames, sense llàgrimes, sense abusar de les paraules. Una pel·lícula de mirades.