Metàfora i motiu visual: projecte transversal per a batxillerat.
Portes i finestres:la llibertat.
Les portes i les finestres no són el mateix per a les diferents cultures: per a la Shirin Neshat o la Rachel Kadoori no són probablement el mateix que per a la Pipilotti Rist o la Cindy Sherman, com tampoc no ho són els cossos que es col.loquen darrere les finestres, amb la mirada cap a l'exterior o cap a l'interior de les habitacions, que amaguen les vides - secretes, privades - dels éssers que són a dins. Des de fora, els altres intenten entrar-hi, guaitar, penetrar els secrets, esbrinar les veritats i les mentides, com feia l'Scottie a La ventana indiscreta ( Rear window, 1954) , d'Alfred Hitchcock: potser perquè si sabem què fan, qui són, els altres, podrem saber realmente qui som nosaltres mateixos.
Aquest projecte pretén apropar conceptes de la literatura, com ara la metàfora i altres canvis semàntics ( metonímia, sinècdoque...) , així com continguts semàntics relacionats amb ells ( denotació, connotació, context,etc) al concepte de "motiu visual", més propi de les arts de la imatge -cinema, pintura, fotografia - .
S'intenta posar en relació, en diàleg, motius que apareixen a diferents peces de múltiples manifestacions artístiques ( cinema, pintura, fotografia...) que fan servir la imatge com a forma d'expressió, amb fragments o textos sencers d'obres literàries d'escriptors i escriptores, procedents de països i cultures diversos, i d'èpoques variades. Tanmateix, l'objectiu de tota la proposta és fer entendre que les manifestacions artístiques no són fets aïllats, sense vinculació amb els altres. En definitiva, tot l'art té un contingut comú que nodreix les seves manifestacions i que s'ha de tenir en compte per entendre totes las formes posteriors.
La història construeix l'art i l'art construeix també la història.
Una finestra, per exemple, té sentit, s'omple de contingut, quan es posa en relació amb finestres anteriors i posteriors.
L'ocell de Miró no es pot entendre sense els ocells de Picasso.