Ha muerto Berlanga

Luis García Berlanga ha muerto. El cine español ha perdido a uno de sus padres. Ya perdió a Bardem. Y a Buñuel. Y a Fernán Gómez. Menos mal que nos queda Erice. Y Almodóvar. Y Martín Patino.

Berlanga era capaz de hacer vestir a todo un pueblo de faralaes para recibir a los americanos, que nunca pasaron. También, de buscar con altavoces al verdugo que no quería matar para ejecutar al reo de muerte.

Berlanga era capaz de poner el dedo en la llaga purulenta del franquismo, y hacer reír a la vez.

Que viva muchos años en nuestra retina.

D. Quijote de Matta en diálogo con Gonzalo Rojas

El Centro Cervantes organiza esta magnífica exposición virtual:

http://cvc.cervantes.es/artes/matta_rojas/default.htm

Enlace a una nueva opción: D. Quijote interactivo:

http://leer.es/quijote-interactivo/

Realismo y naturalismo

View more presentations from farangulha.

El dia 27 d'abril, els alumnes de 1r i 4t d'ESO varen realitzar un taller molt interessant organitzat pel CAC (Consell de lAudiovisual de Catalunya), i desenvolupat pel Col·lectiu Pasoapaso. Es tractava de crear, a partir d'unes imtages donades, uns petits curtmetratges d'un minut fent servir el programa moviemaker. Els alumnes, per grups, a part de gaudir molt de l'activitat, varen crear aquestes petites peces, que podeu veure a aquest enllaç: ">

Sobre una pel·lícula de família.

Tres dies amb la família és una pel·lícula plena de mirades que expressen. Les miradas d'una actriu que defuig els tòpics de glamur i bellesa que busquen tantes altres. Una actriu que està una mica rodoneta, però que sap mirar amb tanta intensitat amb els seu ulls blaus, tristos, que atrau immediatament la nostra mirada i ens fa mirar-la, compartir amb ella. Sentir el que ella sent.

Tres dies amb la família és una pel·lícula propera al cine de Recha, al cine francès: una pel·lícula de famílies que s'estimen, però que amaguen secrets, que guarden les aparences, que no volen dir, per vergonya, per no ferir, perquè no toca dir segons quines coses.

És, per tant, una pel·lícula que parla de tots nosaltres, de les nostres famílies, sense melodrames, sense llàgrimes, sense abusar de les paraules. Una pel·lícula de mirades.