Petit indi

Que la naturaleza no se puede modificar, ni domesticar, es lo que Marc Recha explica en una película dura, tremenda. Una película, como todas las de su autor, llena de silencios y elipsis, en la que imaginar, entrever, aún se le permite al espectador. Una película que será seguramente, para muchos, "lenta". Para aquellos que aún no han entendido que el cine no puede, no debe, explicarlo, mostrarlo, todo. Porque, si lo hiciera. ¿Qué espacio quedaría para el espectador? Para que éste imagine, intuya, sueñe, piense, en definitiva.
Y qué diferente de esa otra realizada por una paisana de su autor, Isabel Coixet, en que precisamente se nos explica tanto, se nos muestra tanto, en capas superpuestas de significado, excesivas, cargantes, y hasta torpes, que el pobre espectador no tiene más solución que comprobar cuán diferente puede resultar Sergi Lòpez, según quién lo dirija.
Petit indi es, a pesar de todo, un canto a la bondad, a los sentimientos, en un mundo en que seguramente no tienen cabida ya.
Petit indi es un western, en que el vaquero es un niño que lucha contra la propia naturaleza, y ésta le vence.

Metàfora i motiu visual: treballs dels alumnes

Aquest projecte, del què ja s'ha parlat, va donar uns resultats molt interessants, realitzats pels alumnes de segon de batxillerat.

A continuació s'ofereixen alguns dels treballs realitzats pels alumnes , en diversos formats: imatge fixa, presentació..., juntament amb la presentació en què es parlava de tots aquests continguts.

Presentació "Metàfora i motiu visual": http://www.slideshare.net/BeatrizCD/metfora-i-motiu-visual

Treball de l'alumna A. P.: http://www.slideshare.net/BeatrizCD/libertad-1709241

La realització d'aquest treball ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2276/2008, de 9 de juliol (DOGC núm. 5176 18/07/2008))

Projecte : el llenguatge narratiu del cinema

Aquesta presentació ofereix , amb molts exemples, alguns continguts sobre el llenguatge del cinema i forma part d'un projecte de recerca adreçat a analitzar si aprendre conceptes literaris a partir del cinema pot ajudar a entendre'ls més bé i a millorar les capacitats d'anàlisi i de creació literàries. Tot està centrat en la narració, sobretot de contes.

La realització d'aquest treball ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2276/2008, de 9 de juliol (DOGC núm. 5176 18/07/2008))

Per poder-lo veure bé, s'ha d'anar a:

http://www.slideshare.net/BeatrizCD/la-narracin-flmica

PROJECTE GABRIEL FERRATER

El curs passat, un grupet d'alumnes i jo vam fer tot un treball sobre l'escriptor que dóna nom al nostre institut. A part de passar-ho molt bé, la feina va donar molts fruits. Entre ells, uns videos que es van enllestir a l'estiu i que podeu veure a través d'aquest vincle. Ens agradaria molt que pengeu els vostres comentaris.

http://www.xtec.cat/iesgabrielferrater/videos/videos.htm

Somiar amb Juan Marsé

A Juan marsé l'han concedit el Premi Cervantes de Literatura. I és el primer català en aconseguir-ho.
Però Marsé no és només un escriptor excel.lent, un escriptor amb qui molts hem passat moltes bones estones. Un gran narrador, en aquell sentit primigeni que té això de dir-se narrador: saber explicar històries, reals o fictícies, plenes d'imaginació, d'"aventis", com li agrada dir.
Marsé és, a més, un enamorat del cine. Una persona que ha viscut, des de ben petit, als cines de barri, d'on ha tret - diu - les històries, les aventures que viuen els seus personatges.
I un escriptor amb molts lligams amb el cinema: guionista per a altres, col.laborador amb els guionistes de pel.lícules que es basen en els seus guions, autor de novel.les que semblen cine ( El fantasma del cine Roxy) , on podem trobar personatges de Hitchcock, de George Stevens, ballant amb personatges purament novel.lístics, de crítica cinematogràfica, d'aquesta estranya fusió, quasi imperceptible per al lector contemporani, que es produeix entre la imatge cinematogràfica i la imatge literària.
Llàstima que les adaptacions fílmiques fetes de les seves novel.les no hagin arribat mai a la qualitat dels seus escrits. És clar: això, diuen, és gairebé impossible.
Quedem-nos, per ara, amb una seqüència d'una pel.lícula que havia de rodar el gran Erice i es va quedar amb el, potser no tan gran, Trueba: El embrujo de Shangai, protagonitzada, a més, per un dels millors actors espanyols de tots els temps, recentment mort, Fernando Fernán Gómez.

http://www.youtube.com/watch?v=zvw7Z·6nbj8

Que el cinema i les aventis segueixen habitant els teus somnis, estimat Marsé.

Metàfora i motiu visual: projecte transversal per a batxillerat.

Portes i finestres:la llibertat.

Les portes i les finestres no són el mateix per a les diferents cultures: per a la Shirin Neshat o la Rachel Kadoori no són probablement el mateix que per a la Pipilotti Rist o la Cindy Sherman, com tampoc no ho són els cossos que es col.loquen darrere les finestres, amb la mirada cap a l'exterior o cap a l'interior de les habitacions, que amaguen les vides - secretes, privades - dels éssers que són a dins. Des de fora, els altres intenten entrar-hi, guaitar, penetrar els secrets, esbrinar les veritats i les mentides, com feia l'Scottie a La ventana indiscreta ( Rear window, 1954) , d'Alfred Hitchcock: potser perquè si sabem què fan, qui són, els altres, podrem saber realmente qui som nosaltres mateixos.

http://www.youtube.com/watch?v=RYI0Lkwsp3I

Aquest projecte pretén apropar conceptes de la literatura, com ara la metàfora i altres canvis semàntics ( metonímia, sinècdoque...) , així com continguts semàntics relacionats amb ells ( denotació, connotació, context,etc) al concepte de "motiu visual", més propi de les arts de la imatge -cinema, pintura, fotografia - .

S'intenta posar en relació, en diàleg, motius que apareixen a diferents peces de múltiples manifestacions artístiques ( cinema, pintura, fotografia...) que fan servir la imatge com a forma d'expressió, amb fragments o textos sencers d'obres literàries d'escriptors i escriptores, procedents de països i cultures diversos, i d'èpoques variades. Tanmateix, l'objectiu de tota la proposta és fer entendre que les manifestacions artístiques no són fets aïllats, sense vinculació amb els altres. En definitiva, tot l'art té un contingut comú que nodreix les seves manifestacions i que s'ha de tenir en compte per entendre totes las formes posteriors.

La història construeix l'art i l'art construeix també la història.

Una finestra, per exemple, té sentit, s'omple de contingut, quan es posa en relació amb finestres anteriors i posteriors.

L'ocell de Miró no es pot entendre sense els ocells de Picasso.

Sobre D.Quijote, en los tiempos que corren.

D.Quijote, al llegar a la ciudad de Barcelona, se maravilló de la cantidad de gente, burgueses y burguesas, que venían a saludarlo. Pensaba, no exento de razón, que todos lo conocían : la novela (de más de mil páginas) estaba próxima a finalizar. No sabía que, en realidad, todos lo identificaban porque su buen amigo Antonio Moreno le había colgado en la espalda un cartel que anunciaba a bombo y platillo que aquel señor delgado y anacrónico era nada menos que D. Quijote de la Mancha, el famoso caballero. Ahora esa situación nos produce, cuando menos, cierta tristeza: la ingenuidad del pobre anciano, la picardía - no era perversidad - del amigo de la ciudad… Entonces, aquello provocaba la hilaridad de los lectores, quienes, desconocedores aún de los ingenios y novedades - esas con las que se sorprendería la ciudad de Macondo en ver el hielo- que la civilización estaba a punto de traerles, pensaban que era una más de las bromas y disparates en que tan ingenioso caballero se encontraría. No somos capaces aún de enfrentarnos a los cambios, como la pobre Carlota de Torres, que murió de puro dolor en el gran comedor, lleno de recuerdos, de la casa que sus despiadados descendientes le estaban arrebatando. En los tiempos que vivimos, desgraciadamente, aún somos objeto de engaños y estafas y, como la pasaba al pobre D.Quijote, la relación es directamente proporcional al grado de bondad, o ingenuidad con que nos enfrentamos a la vida. Menos mal que podemos consolarnos de la inmensa crueldad de los tiempos que nos ha tocado vivir con lo único que parece imperecedero: el arte. Sobre las diferentes visiones que el arte ha tenido de nuestro heroico y triste personaje, tenéis a continuación las imágenes de la presentación que incorporo a este artículo, en el mismo blog.

Exposición El Quijote de Matta en diálogo con Gonzalo Rojas

Imágenes Del Quijote

Check out this SlideShare Presentation:

Imágenes Del Quijote

View more presentations from Beatriz Comella. (tags: pintura arte)

Una ventana abierta al arte y a la vida.

Hola a todos.

Las puertas se abren para que entre el aire, la luz, para que todo se ventile y se renueve, para que la vida fluya.

A través de las puertas entran otras personas, otros mundos.

Las ventanas son como las puertas: bocas por donde circulan las cosas, los seres, los que vemos y los que no vemos.

La luz que se cuela por una ventana deja un rastro, casi imperceptible, que los ojos a veces no pueden percibir; pero la cámara - la del cine, la fotográfica-, esa cámara-ojo de Vertov, de Buñuel, congela y permite que nuestros ojos, cansados de tanto mirar sin ver, puedan finalmente observar. Con calma, sin prisas, como todo aquello en que vale la pena detenerse.

Así, a través de este blog, que el arte, la reflexión, la imagen y el texto se cuelen y perduren en nuestras retinas, espejos del alma.